El
divendres 8 de juny centenars de valencians i sahrauís, així com nombroses associacions
de suport i solidaritat amb el poble sahrauí es van concentrar davant el Consolat
de Marroc a València. Us reproduïm el manifest que es va llegir i algunes fotos
de la concentració.
Manifest: Jo done suport a Lafkir Kaziza
Aquest
2012 és un any més sense justícia al Sàhara Occidental.
Han
passat 37 anys des de l'anomenada "Marxa Verda", organitzada pel
Marroc amb suport d'altres potències internacionals, la qual va suposar
l'ocupació militar d'un territori colonial espanyol, que havia estat reconegut
internacionalment com a pendent de descolonització per l'assemblea general de
les Nacions Unides.
Gairebé
quatre dècades després, la comunitat internacional segueix sense fer cas del
clamor unànime d'un poble que ha deixat palès que no acceptarà mai res que no
siga la completa recuperació de la sobirania sobre tot el territori sahrauí, en
compliment dels drets que l'assisteixen d'acord amb la legislació
internacional.
La
repressió política, la violació de drets humans, incloent desaparició forçosa,
detenció arbitrària, tortures, violacions, execucions extrajudicials, l'ús
excessiu de la força, han estat els mètodes d'actuació de l'administració
marroquina ocupant en contra de les justes reivindicacions del poble sahrauí.
Ja
fa gairebé 2 anys dels successos de Gdeim Izik, on el poble sahrauí va desafiar
a l'ocupant establint un campament de protesta als afores de la ciutat ocupada
de l'Aaiun, per reivindicar la millora de les seues condicions de vida i la
convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, i que va ser desallotjat a
sang i foc per l'exèrcit marroquí, causant morts, desenes de ferits,
desapareguts i detinguts, el que va provocar la condemna unànime de la
comunitat internacional.
Un
d'aquests ferits, Lafkir Kaziza, jove sahrauí de 22 anys va ser un dels primers
a caure durant la intervenció militar. El muscle va ser destrossat a cops de
fusell quedant-li inutilitzat i immòbil, va passar gairebé un mes en calabós,
sense cap judici previ, enmig d'amenaces i innombrables tortures.
El
jove activista Lafkir Kaziza va arribar a Espanya per a una visita de 10 dies
per donar a conéixer el cas i exposar la situació als Territoris Ocupats del
Sàhara Occidental, però un dia després d'arribar, la seua mare va ser detinguda
i empresonada i els seus familiars alertats que, en cas de tornar, seria
empresonat o desaparegut.
Davant
d'aquesta situació Lafkir ha decidit iniciar una vaga de fam reivindicativa,
amb un punt fonamental, l'alliberament immediat dels 22 presos polítics
sahrauís de la presó de Sale, internats després dels successos de Gdeim Izik,
que continuen sense judici, a més de la repetició sota observació internacional
dels judicis de la resta de presos polítics sahrauís.
Exigim
al govern marroquí el seu immediat alliberament o la realització d'un judici
immediat amb totes les garanties.
Exigim
al govern d'Espanya una actitud activa cap a la monarquia marroquina en la
vigilància i compliment dels Drets Humans, així com un compromís ferm amb
l'autodeterminació del poble sahrauí, deure que encara manté en ser de facto la
potència administradora.
Per
la llibertat immediata dels 22 presos polítics de Gdeim Izik.
·
Posada immediata en llibertat o judici immediat per un tribunal civil i no
militar.
·
Permís de visita en règim obert, sense vidres i sense vigilància.
·
Permís d'entrada de metges i insums sanitaris.
Per
la repetició dels judicis de la resta de presos polítics sahrauís sota
observació internacional amb totes les garanties ajustades als estàndards del
dret internacional.
Per
l'obertura immediata dels territoris sahrauís als observadors de drets humans i
la fi a l'ocupació del Sàhara Occidental.
Jo
done suport a Lafkir Kaziza I vostès?
Les
organitzacions o associacions que vulguen signar per donar suport aquesta acció
es poden adherir enviant un correu a yoapoyoalekfir@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada