dimarts, 29 de novembre de 2011

48 hores en vaga de fam pels presos polítics sahrauís.

Un grupo de 23 saharauis están presos en la cárcel de Salé Rabat (Marruecos) solamente por haber participado en el campamento de Gdeim Izik a finales del año 2010 y a la espera de ser juzgados por un tribunal militar marroquí. El campamento de Gdeim Izik, a 15 Km. de la ciudad ocupada de El Aaiún (capital del Sahara Occidental), fue la manifestación pacífica más importante de la historia de la causa saharaui, más de 20.000 personas dejaron sus hogares y montaron un campamento en medio del desierto. Enviaron un mensaje al mundo de que ya no soportaban vivir más tiempo bajo la ocupación marroquí en sus propias tierras del Sahara Occidental. Este campamento fue desmantelado violentamente el 8 de noviembre 2010 por la policía y militares marroquíes a la vista de la ONU y la comunidad internacional.

Los presos saharauis no tienen derecho a la luz solar, sufren la falta de ventilación y continuos malos tratos, torturas, abuso verbal y acoso por parte de los guardias y funcionarios de la administración penitenciaria.

Todo prisionero tiene derechos legítimos reconocidos en las Convenciones Internacionales relacionadas con la protección de los prisioneros. A pesar de esto la administración no escucha las repetidas quejas y peticiones de los reclusos, incluso viola los requisitos de la legislación marroquí que rige las prisiones (98/23). Esta administración ha cerrado todas las puertas al diálogo, ha preferido ignorar sus justas demandas causando una catástrofe humanitaria que amenaza la integridad física, mental y el derecho a la vida de los presos políticos saharauis.

No solamente los presos políticos padecen condiciones deplorables, sino también sus familiares, que tienen que recorrer 1300 Km hasta Rabat para poder verlos, con un tiempo máximo de 15 minutos por visita una vez a la semana.

Desde el 31 de octubre los presos políticos saharauis de la Cárcel de Salé 2 secundan una huelga de hambre protestando por sus condiciones vejatorias en prisión y reclamando la celebración de un juicio donde las garantías de legalidad estén garantizadas, o bien su puesta en libertad sin condiciones.

CREEMOS QUE ES TIEMPO DE ACTUAR Y SOLIDARIZARNOS CON ELLOS, POR ESO CONVOCAMOS UNA HUELGA DE HAMBRE DE 48 HORAS (DESDE EL DÍA 29 DE NOVIEMBRE A LAS 10.00 HORA PENINSULAR HASTA EL DÍA 1 DE DICIEMBRE A LAS 10.00 HORA PENINSULAR).


En València se realizará la huelga de hambre delante de la Delegación del Gobierno. C/ Colón, 60.

Jornada de treball Vacances en Pau (FASPS)


Jornada de treball de la Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí del País Valencià realitzada el dissabte 26 de novembre a L'Alcúdia per tal de revisar el protocol d'actuació de Vacances en Pau.

 

 

dissabte, 26 de novembre de 2011

Calendari solidari amb el poble sahrauí 2012

Un any més, Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva edita el calendari solidari amb el Poble Sahrauí. Les fotos i el disseny del calendari del 2012 ha estat realitzades per la fotògrafa Alba Soler. A les seues pàgines es podran trobar els xiquets i xiquetes sahrauís que van estar a les ciutats de Xàtiva, Genovés i La Granja de la Costera durant el passat programa de Vacances en Pau 2011.


En el calendari d’enguany, Alba Soler volia fugir de la imatge dels xiquets als campaments de refugiats, “volia traure als xiquets i xiquetes durant un estiu ideal, en el qual juguen, corren, es banyen i es diverteixen. Una imatge alegre i esperançadora que t’alegre el dia al veure-la pel matí i que  et faça desitjar amb més força que això serà així”.


Les fotos del Calendari Solidari 2012 amb el Poble Sahrauí han estat realitzades al paratge natural de la Cova Negra de Xàtiva.

Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva pretén vendre aquest calendari per tal de sufragar les despeses de les seues activitats de cooperació amb el poble sahrauí. Les persones interessades amb aquest calendari el poden adquirir al preu de 5 euros. En Xàtiva es pot adquirir a les llibreries El Vaixell i La Costera, a la Fruiteria De la terra, a la Clínica Veterinària Xàtiva, a García Joyeros i a Un vinet?... En Genovés es podrà comprar en SuperMax.

Carta oberta al Sr. Javier Tajadura

El senyor Tajadura és professor titular de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc.
El dia 23 de novembre, vespra de les eleccions legislatives, al Marroc, ha publicat a EL PAÍS un article titulat "Transición política en Marruecos", que, en realitat és un panegíric de la posició marroquina en el contenciós del Sàhara Occidental.
Un article que, si em seguiu, tractaré d'analitzar.

En primer lloc, aquest article, pel seu títol, fa pensar en una anàlisi de la situació política marroquina. Però, que ens decep aviat en confondre termes. De fet, la meitat de l'article és dedicat a analitzar els canvis que s'han produït al Marroc, i l'altra meitat està dedicada a parlar del Sàhara Occidental.
I, ací tenim el primer engany. El Sàhara Occidental no és el Marroc. encara que, actualment, estiga sotmés, per la força de les armes i per la passivitat de la comunitat internacional. Passivitat, que en alguns casos és complicitat activa. Com en el cas de França o Espanya.
Les eleccions de divendres 25, convocades, també, al territori ocupat del Sàhara Occidental són contràries a la legalitat internacional. I el senyor Tajadura no contempla, en cap moment, aquesta violació en la seua anàlisi.
Però passem al cos de l'article.
En primer lloc valora en positiu, per contrast amb la violència que s'està produint a Sïria, i la que s'ha produït a Líbia, el procés democratitzador que s'està produint al Marroc.
Això és una ofensa a la intel·ligència, quan, si bé és cert que la violència en d'altres latituds del món àrab és molt cruel, vol fer-nos pensar que ací, al Marroc, s'està produint una transició de manera pacífica. El senyor Tajadura oblida els fets d'Gdeim Iziq, i d'altres actes de repressió que s'han produït al Marroc. I també oblida l'onada de repressió que ja dura des de l'època del rei anterior, Hassan II, i que, ara, lluny de suavitzar-se, continua en actiu. Amb una intensitat més baixa, és cert que a d'altres llocs, però violència, que pot ser titllada de genocidi.
A continuació trobem un panegíric de les reformes constitucionals efectuades ara fa uns mesos. Ens diu que no podem exigir fruits avançats; però que aquesta reforma ha de conduir a la instauració d'una monarquia constitucional homologable a les europees. Ho sent, però, en aquest punt és més fàcil creure en les prediccions dels futuròlegs de la tele que en això. I el mateix autor de l'article ens en dóna els arguments: la monarquia continua blindada -diu ell mateix-; el monarca continua mantenint el dret a declarar l'estat d'excepcionalitat, que pot ser l'excusa per continuar fent el que el rei "considere millor". I continua retentint no poques "responsabilitats".
El rei del Marroc està obligat a acceptar el veredicte de les urnes. Però, quina credibilitat ens poden donar unes eleccions en un país amb tanta tradició de resultats "extraordinaris". Com ara els resultats del referèndum sobre la reforma constitucional, que van ser posats en qüestió per observadors internacionals, i per qualsevol que tinguera dos dits de front. Un 98% de vots afirmatius a la reforma. en un país que té un 50% d'analfabets! Qui havia llegit, i entés, el nou text constitucional?
I, quin problema tindrà el Comanador dels creients en nomenar un president de govern islamista?
La segona part de l'article és dedicada, en essència a ponderar la bonior de la solució (redactada a la Moncloa de ZP) del pla d'autonomia per al Sàhara Occidental.
I afirmar que Espanya s'hauria d'implicar activament en el suport a la democratització del Marroc. Cap problema; però, la democratització del Marroc no és incompatible amb l'acompliment dels deures que té amb el Sàhara Occidental i el seu poble, que encara són una colònia espanyola per descolonitzar.
El rei Borbó hauria d'acomplir allò que va prometre als sahrauís l'any 1975. No abandonar-los.
El senyor Tajadura afirma que la transició a la democràcia, al Marroc, permetrà resoldre "de l'única forma realista possible" el contenciós del Sàhara!
Sembla que en Dret Constitucional, no és realista demanar l'opinió al poble! Els referèndums no són realistes?
I, després de fer una breu introducció a l'origen del conflicte, el professor, planteja que, com que la situació actual no és la de 1975, quan Espanya va abandonar el territori de la seua colònia, ara cal plantejar l'assumpte del Sàhara en torn a dos principis, el del realisme i el de la justícia. Per resoldre que no són incompatibles, ja que, si bé els sahrauís tenen el dret "reconegut per l'ordenament jurídic internacional" i, "com que el més important és garantir unes condicions de vida dignes i el respecte als drets fonamentals dels habitants del Sàhara" -com diu el mateix professor, aquests poden veure exercit el seu dret d'autodeterminació a través d'una "ampla autonomia" dins del marc d'un Marroc democràtic i descentralitzat.
El senyor Tajadura té tota la raó del món. En cas, però, que els sahrauís així ho hagueren decidit en un referèndum lliure i democràtic. Però, ací, ni en l'article del professor de la UPB, no apareix, en cap moment, la més mínima referència a la realització d'aquesta consulta democràtica.
Hem de pensar que no és realista ni justa la convocatòria d'un referèndum?
A continuació, per reblar el clau, afirma que un estat independent conformat per unes tres-centes mil persones, en un territori de dos-cents cinquanta mil kilòmetres no és viable. I en dóna dos motius. El primer que són massa poqueta gent. Com si Andorra, per posar un cas, tinguera una població de milions de persones! Els andorrans no arriben a ser cent mil persones.
L'altre motiu és la baixa densitat de població. L'estat algerià és un altre exemple, ben proper d'un estat amb una molt baixa densitat de població que no és un estat fallit.
El segon motiu per negar la viabilitat d'un estat tan poc densament poblat és que el territori despoblat seria base de les cel·lules terroristes d'Al Qaeda. I, què hem de fer, repoblar tot el desert? Els països com Algèria, Líbia, Tunísia, Egipte, per no eixir de l'àrea, tenen milers i milers de quilòmetres quadrats de desert deshabitats. I, d'altra banda, el Marroc, tan poblat! és seu de grups terroristes, com ho demostren, dissortadament, els atemptats que ha patit darrerament. I, en llocs tan densament poblats com Madrid, o Londres, també són seu de cel·lules terroristes.
Senyor Tajadura, aquestes idees són pellerofa argumental!
Però, a més, el senyor Tajadura juga amb les xifres de manera tendenciosa. D'una banda, en quin cens es basa per establir en tres-cent mil els sahrauís existents? D'una altra banda, vosté creu que els marroquins que actualment viuen als territoris ocupats se'n tornarien ràpidament al seu Regne si la República sahrauí fóra proclamada al Sàhara?
Li ho dic, perquè el mateix Hassan II estava convençut que molts dels seus colons marroquins haurien votat a favor de la independència del Sàhara, i per això va boicotejar la realització del referèndum, malgrat comptar amb una proporció de set marroquins per cada sahrauí.
Finalment, l'article "analitza" la proposta marroquina de l'autonomia. I afirma que, des de la perspectiva del "federalisme comparat" és una proposta homologable a l'existent en d'altres estats, i fa referència a les autonomies espanyoles. Ni més ni menys! Ara resultarà que les autonomies espanyoles són més federalistes que els Landers alemanys, o que els Estats Units de Nord-amèrica, o dels de Mèxic, o Canadà!
Deixant de banda la qualitat del sistema autonòmic espanyol, algú pot, seriosament, esperar un sistema de dret en una dictadura com la que, amb la nova constitució i tot, és el Marroc?
Per acabar, aquest article de reflexió sobre la transició política al Marroc acaba concloent que la fórmula de l'autonomia és plausible i que la bondat suprema del Marroc està disposada a valorar-la i a integrar-la en la seua constitució!
Senyor Tajadura, no podem oblidar quin és el quid de la qüestió. Els sahrauís no s'han pronunciat sobre aquest regal de déu que se'ls pretén encolomar.
Els absolutistes il·lustrats són cosa del passat, i els que queden seran agranats pel vent de la primavera, de l'àrab i de les altres.
És trist comprovar que encara hi ha intel·lectuals que donen crèdit a aquest monarques il·lustrats, i a la seua cohort de seguidors.

Salvador Pallarès-Garí
President d'ACAPS La Safor

dijous, 24 de novembre de 2011

Documental: "Sáhara no se vende"

Des de la delegació en el País Valencià del Comitè espanyol d’ACNUR, han organitzat la projecció del documental:

SÁHARA NO SE VENDE


Dijous 24 Novembre 2011, a les 19:00
CM Lluís Vives. Av Blasco Ibáñez 23, 46010 València

Emmarcat dins de les activitats de sensibilització i educació per al desenvolupament del Pla d’Acció UN-I-MÓN 2011.

Al finalitzar la projecció del documental, es realitzarà un debat amb els seus directors: Joaquín Calderón i Luis Arellano. Després del col·loqui, es podran degustar productes típics sahrauís en l’interior d’una haima, a càrrec de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí del País Valencià (FASPS). Tot plegat, es pretén crear un espai de sensibilització sobre la realitat dels refugiats sahrauís.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Concentració a la Plaça de l'Ajuntament de Gandia

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ PLAÇA AJUNTAMENT DE GANDIA
ACAPS LA SAFOR

PER LA LLIBERTAT DELS NOSTRES COMPANYS SEGRESTATS

Dijous 24 a les 8 de la vesprada


Hola amics i amigues,

AHIR DIA 23 VA FER UN MES DEL SEGREST DELS NOSTRES COMPANYS

I continuem sense saber res sobre ells.

Només que estan "bé" i que encara estan en mans dels bandolers que els van segrestar.
No sabem res més, però, per això mateix és molt important que fem saber a tots la nostra solidaritat amb ells.

Veniu, dediquem uns minuts a expressar la nostra indignació amb el segrest i la nostra solidaritat amb els segrestats, les famílies i els amics.
Ells ja porten un mes segrestats, dediquem-los uns minuts de la nostra vida!
ACAPS la Safor

dimarts, 22 de novembre de 2011

Com una haima coberta d'estels (Feliu Ventura i el Sàhara)

La gent del col·lectiu d’Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva va poder gaudir del magnífic concert de Feliu Ventura al Gran Teatre de Xàtiva el passat 19 de novembre on presentava el nou treball titulat “Música i lletra”.

Feliu ens va demanar que participàrem al concert amb unes paraules abans que interpretara la cançó Lluna de safrà. I així ho férem. Irene, una xiqueta del nostre col·lectiu va pujar i va llegir unes paraules. Després, Feliu cantà Lluna de safrà i a continuació amb Pep Gimeno “Botifarracantaren unes altres cançons dedicades igualment al Sàhara.

Us deixem les paraules que llegirem, unes imatges d’aquest concert i la lletra de Lluna de safrà...

Leila, Mohamed, Fatimetu, Balla, Lehbiba, Hamada, Salma, Ahmed, Jatua, Salem, Karkaza, Jatra, Galia, Hamudi, Bainifa, Sidi, Aisha, Mahmud, Nura, Lefkir, Lamina, Jalim, Farrah...

Aquest són alguns del noms dels xiquets i xiquetes sahrauís que han passat un estiu diferent a la nostra ciutat i a la nostra comarca gràcies al treball del col·lectiu d’Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva, del compromís de les famílies que any rere any acullen a aquestos xiquets que venen d’un campament de refugiats, d’un lloc on les condicions de vida són molt dures, les temperatures són molt altes, més de 50 graus, on els aliments escassegen, i el pitjor de tot, lluny del seu país i de la seua terra. El poble sahrauí espera, i ja són més de 35 anys esperant, que les resolucions internacionals aprovades es complisquen i se celebre el desitjat referèndum que els ha de portar a la seua terra, de nou a la vora del mar i els oasis. 

Moltes gràcies Feliu per aquesta cançó, a Pep per acompanyar-te i als dos per pertànyer a la família dels sahrauís.

PER UN SÀHARA LLIURE I INDEPENDENT!




Lluna de safrà

Em vaig perdre de nit en els seus ulls
plorats com una lluna de safrà
a lloms d’una esperança galopant
que portava notícies d’Al-Aaiun

encara ara s’enyora del desert
com una haima coberta d’estels
guardada en la memòria dels seus vells
que ha travessat dels segles al present

Recorrerà la teua veu el món
Arena que s’escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom

molt prompte tornaràs amb els teus peus
a escriure sobre dunes ancestrals
els passos que de forma natural
va reservar la història per als teus.

Escoltaràs, de nou, l’alè del mar
guardat en la memòria dels teus vells
a lloms d’una esperança galopant
arena que s’escamparà amb el vent.

divendres, 18 de novembre de 2011

Gandia amb els segrestats (17 de novembre)

CONCENTRACIÓ A GANDIA EN SOLIDARITAT AMB ELS COPERANTS SEGRESTATS

Hui dijous, una dotzena de persones ens hem tornat a concentrar en solidaritat amb els companys cooperants, que van ser segrestats, el passat dia 23 d’octubre, mentre treballaven als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf.


Ens hem tornat a reunir, també, per expressar la nostra solidaritat amb els familiars i amics dels segrestats.
Per trencar el vel de silenci que hi ha al voltant d’aquest fet criminal.
Entenem que les negociacions, els contactes, han de fer-se d’una manera delicada, amb tacte; però, això no lleva que els recordem. Que, com un humorista gràfic, que ens recordava, cada dia, que Haití encara patia (i pateix) els efectes del terratrèmol, recordem, es recorde, des de diferents àmbits de la nostra societat, el patiment dels cooperants que hi ha, en aquests moments, privats, de manera injusta i bàrbara, de la seua llibertat.
Nosaltres vam decidir de reunir-nos, cada dijous, a la plaça de l’ajuntament de Gandia per tal de mantenir encesa la flama del seu record. I el nostre compromís és el de continuar dedicant-los uns minuts a la setmana, de manera pública, amb aquest gest, el nostre homenatge.

Els ho devem!
ACAPS La Safor

dijous, 17 de novembre de 2011

De nou, Gandia es solidaritza amb els segrestats.

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ PLAÇA AJUNTAMENT DE GANDIA
ACAPS LA SAFOR

PER LA LLIBERTAT DELS NOSTRES COMPANYS SEGRESTATS

Dijous 17 a les 8 de la vesprada

Hola amics i amigues,
De moment encara no se sap res de nou dels segrestats.
Només que estan "bé" i que encara estan en mans dels bandolers que els van segrestar.
No sabem res més, però, per això mateix és molt important que fem saber a tots la nostra solidaritat amb ells.

Veniu, dediquem uns minuts a expressar la nostra indignació amb el segrest i la nostra solidaritat amb els segrestats, les famílies i els amics.
Ells ja porten un mes segrestats, dediquem-los uns minuts de la nostra vida!

ACAPS la Safor



Per altra banda, el passat dijous, dia 10, per tercer dijous consecutiu, ens tornàrem a aplegar unes seixanta persones, per reivindicar la llibertat dels tres cooperants, Ainhoa, Enric i Rosella, segrestats als campaments sahrauís.

Per solidaritzar-nos amb el patiment de les famílies i dels amics dels segrestats.

També ens solidaritzàrem amb les voluntàries de Metges Sense Fronteres, segrestades a Kenya. De les quals tampoc no se sap res, encara.


Aquest dijous comptàrem amb la presència de tota la corporació municipal de l'Ajuntament de Gandia, que va fer una pausa en la reunió plenària, per adherir-se a la nostra reivindicació. A més hi havia representants de moviments associatius i de la ciutadania.

diumenge, 13 de novembre de 2011

La FASPS a la manifestació de Madrid (12 de novembre de 2011)

La Federació d'Associacions de  Solidaritat amb el Poble Sahrauí del País Valencià (FASPS) i els diversos col·lectius que formen part participaren a la Manifestació de suport al poble sahrauí que es va realitzar a Madrid el passat 12 de novembre de 2011. Us deixem unes fotos...


divendres, 11 de novembre de 2011


Manifest de la Coordinadora Estatal d’Associacions de Solidaritat (CEAS-Sàhara)

MARXA A MADRID • 12 de novembre de 2011 • 12.00 Hores

DES D’ATOCHA A ÒPERA

JA N'HI HA PROU!

VOTA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL
 

L’espurna de la primavera àrab va néixer al campament de Gdeim Izik -desmantellat violentament per les forces d'ocupació marroquines- i està canviant el panorama polític de la tota la regió. L'ONU ha de complir ara amb la seua obligació de fer respectar la legalitat internacional al Sàhara Occidental i resoldre un conflicte existent des de fa ja 36 anys. És una vergonya que l'exèrcit marroquí seguisca ocupant un territori que va envair per la força, negant-se a complir les resolucions aprovades pel Consell de Seguretat i pretenent senzillament annexionar-se el territori.
 
Fa exactament 20 anys es va signar l'alto el foc, posant fi a una guerra de 16 anys amb el Marroc. Als ciutadans/es del Sàhara Occidental se'ls va prometre un referèndum d'autodeterminació que mai s'ha dut a terme. Mentrestant, més de 160.000 sahrauís viuen encara en camps de refugiats al desert algerià i el resta de la població sahrauí pateix els abusos d'una ocupació il•legal que a més espolia la riquesa del seu territori.

L'Estat espanyol, com a potència administradora, té l'obligació jurídica de promoure l'exercici del dret a la lliure determinació del poble sahrauí i no pot romandre impassible davant el que està succeint. Deu dur a terme tot tipus d'iniciatives perquè es complisquen els acords de l'alto el foc, i que finalment es materialitze la lliure determinació de l'última colònia d'Àfrica. Vint anys és molt temps, però encara no és massa tard per aplicar les lleis internacionals i donar una solució pacífica a aquest conflicte. Ha arribat l'hora de permetre que el poble sahrauí decidisca lliurement el seu futur. Entre tots/es tenim l'oportunitat de aconseguir-ho.
 
ARA MÉS QUE MAI

LLIBERTAT I JUSTÍCIA - EVITEM LA GUERRA
Convoquen:
- CEAS-SÁHARA (Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara)
- Plataforma Cívica pro Referéndum en el Sáhara

dimecres, 9 de novembre de 2011

Indignació i tristesa en València pel primer Aniversari de Gdeim Izik

CONCENTRACIÓN CIUDADANA EN APOYO AL PUEBLO SAHARAUI

INDIGNACIÓN Y TRISTEZA EN VALENCIA POR EL I ANIVERSARIO DE GDEIM IZIK

Valencia (08-11-11).- Alrededor de 500 personas se han concentrado esta tarde frente al Consulado de Marruecos en Valencia para recordar que hoy, hace un año, el ejército marroquí desmanteló violentamente el campamento ciudadano Gdeim Izik, ubicado en las afueras de El Aaiún (Sahara Occidental), con el resultado de varios muertos y numerosos heridos. El conocido como campamento de la dignidad era una llamada de atención al Reino de Marruecos y a la comunidad internacional por la continua violación de derechos fundamentales que a diario soporta el pueblo saharaui en el Sahara Occidental ocupado por Marruecos.


Tras la concentración frente al Consulado de Marruecos, todos los congregados han marchado hasta la Plaza de la Virgen donde se ha reproducido el campamento con la instalación de 40 jaimas, y se ha recordado a las víctimas y heridos. En la lectura del manifiesto se ha pedido, una vez más, que cese el acoso hacia la población saharaui, que cada vez va más enfocado a los niños, víctimas inocentes de este conflicto. Se ha reivindicado que de una vez por todas se haga caso a la legalidad internacional y se celebre el tan demandado referendum de autodeterminación que Marruecos boicotea desde hace 36 años. También se ha recordado a Ainhoa, Enric y Rosella, los tres cooperantes secuestrados hace más de dos semanas en los campamentos de refugiados saharauis cuando trabajaban sobre el terreno en apoyo directo a la población. Para cerrar el acto se han leído varias poesías escritas por poetas saharauis.

 

“El conglomerado social de la Comunitat Valenciana que apoya al pueblo saharaui está ya muy cansado de esta situación que por intereses económicos y políticos se encuentra en parálisis permanente. Y mientras, la indefensa población es la que sufre ataques constantes. Si nuestros consecutivos gobiernos quieren permanecer inertes, les seguiremos pidiendo responsabilidades, porque a nosotros nuestra moral no nos permite dejar de protestar por una situación que calificamos de grave y absolutamente injusta”, ha manifestado Dolors Claramunt, presidenta de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí de la Comunitat Valenciana (FASPS).

La concentración de hoy ha estado organizada por FASPS, Jóvenes por la causa y la Asociación de Inmigrantes Saharauis de la Comunitat Valenciana.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Concentració a València: Aniversari de Gdeim Izik

CONCENTRACIÓ PEL PRIMER ANIVERSARI DEL DESMANTELLAMENT DEL
CAMPAMENT DE GDEIM IZIK A L'AAIÚN.

DIMARTS 8 DE NOVEMBRE A LES 19:00

DAVANT EL CONSOLAT MARROQUÍ DE VALÈNCIA I MARXA A PLAÇA DE LA VERGE


La Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharauí del País Valencià (FASPS) vol manifestar la seua absoluta indignació i profunda tristesa davant els continus atacs contra la població sahrauí als Territoris Ocupats del Sahara Occidental. El pròxim 8 de novembre recordarem que fa un any les forces d'ocupació marroquines van entrat per la força i van desmantellar el campament Protesta de Gdeim Izik (El campament de la Dignitat), darrere d'assetjar-ho completament van atacar violentament les persones acampades allí. Aquestos atacs van continuar a la ciutat de l'Aaiun on es van produir gran nombre de ferits i inclús morts. Com a conseqüència de la brutalitat de la policia i de l'exèrcit van morir :

NAYEM ELGARHI
 BABI HAMDAY BUYEMA
 SAID DAMBAR


La repressió per part del Regne de Marroc a la població sahrauí dels Territoris Ocupats del Sahara Occidental és cada volta més violenta.

Per això, volem mostrar la nostra indignació pel silenci i la irresponsabilitat del Govern Espanyol, pel que demanem que vele pel compliment de la legalitat internacional i pel respecte del DDHH. Exigim que d'una vegada per sempre assumisca la seua responsabilitat com a potència colonitzadora.

Des d'ací reiterem la nostra solidaritat amb Ainhoa, Enric i Rosella. Els tres cooperants segrestats mentres participaven en projectes de suport al poble sahrauí als Campaments de Refugiats de Tinduf i exigim el seu ràpid alliberament.


Per tot açò vos convoquem a la concentració que tindrà lloc davant el Consolat Marroquí C/ La Pau 38 el dia 8 de novembre a les 19:00 per a denunciar aquestos fets, posteriorment hi haurà una marxa fins la Plaça de la Verge.

Per favor doneu la màxima difusió.
NO SIGUEU INDIFERENTS!
Vos esperem

divendres, 4 de novembre de 2011

Concentració a Gandia en solidaritat amb els segrestats

CONCENTRACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS SEGRESTATS
AINHOA, ROSELLA I ENRIC

Hui dijous, 3 de novembre de 2011, a les vuit ha tingut lloc la segona concentració en solidaritat amb els segrestats, Ainhoa, Rosella i Enric, i les seues famílies.
Quasi cinquanta persones, representants de diferents partits polítics, de diferents associacions i del poble sahrauí, així com ciutadans de la Safor, han reclamat l’alliberament dels segrestats, i han tornat a mostrar, una vegada més la repulsa a aquest acte bàrbar que, no només retalla la llibertat dels tres companys segrestats, sinó que també atempta contra la lluita del poble sahrauí per recuperar la seua llibertat.


En l’acte, s’ha llegit un manifest i s’ha expressat, la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest segrest, així com s’ha denunciat la impunitat amb què actua el govern del Marroc.
No poem oblidar que en aquest segrest, no només hi ha la component personal, sinó també un aspecte geopolític que dóna a aquest fet una altra dimensió més greu, si cap, per les repercussions que comporta.


Manifest que s'ha llegit en solidariat amb els segrestats.

SALUTACIÓ I AGRAïMENT
per respondre a la nostra crida.

Ja fa 12 dies del segrest de les postres companyes, Ainhoa Fernández i Rosella Urru, i del nostre company Enric Gonyalons.

Des de l’ACAPS la Safor, tornem a adreçar-nos a l’opinió pública i ciutadana per alçar la nostra veu, una altra vegada, contra la brutal violència que els ha apartat del seu treball generós, i  en favor de la seua exigible seguretat personal i d’una ràpida i feliç resolució del seu captiveri.
El seu únic delicte ha estat el d’apostar per la solidaritat i entrega desinteressada en un món cada vegada més insolidari i més mercantilitzat. Que els seus captors
(i els qui els avalen i recolzen),
perceben la nostra més ferma denúncia i repulsa front a les seues bàrbares accions.
Estem en contra d’Al-Qaida, com estem en contra de tots els idearis totalitaris i carismàtics, excloents i simplificadors. Aquells que pretenen que el món, el seu món, s’ajuste a una voluntat predeterminada; tot fent valer la seua creença per damunt de la vida o dels interessos del conjunt de la societat a la que diuen alliberar. I aquestes actituds no són, a pesar nostre, patrimoni únic de l’integrisme islàmic.
¿Com qualificaríem l’actuació d’autoritats marroquines en l’aeroport d’Al-Aiun, impedint, per la força, l’entrada al Sàhara Occidental de l’europarlamentari espanyol Willy Meyer?
¿Pot adoptar impunement aquest tipus d’actituds un govern que té relacions preferencials amb la mateixa institució (la Unió Europea) a la que l’agredit representa?
¿Quines són les irresponsabilitats o els delictes que cal ocultar d’aquesta manera?
¿O és un problema de seguretat?
Podria semblar que la seguretat marroquina considera aquest diputat un terrorista perillós, o més que el terrorisme, es aquest cas d’Estat, fóra la decisió del govern marroquí, acostumat a la impunitat i al silenci d’una Unió Europea que una vegada més no dirà res. També estem i estarem en contra d’aquesta violència il·legítima i arbitrària, vinga de qui vinga, i amb la qual es vol silenciar qualsevol possibilitat d’informe, testimoni o denúncia dels abusos comesos en el territori.
El terrorisme no coneix fronteres, ningú queda lliure de les seues miserables actuacions.
La seguretat als campaments sahrauís és millorable, com a Nova York, Madrid, Londres, Marràqueix, Oslo o qualsevol altre punt d’un món manifestament inerme i cada vegada més acostumat a aquesta violència.
La nostra defensa contra aquestes actituds no pretén fonamentar irresponsablement la sospita i la por contra tots i totes, ni en contestar a la violència desmesurada amb una violència idèntica (tots els Guantànamos per inaugurar i els seus horrors no serviran per acabar amb la desraó terrorista):
regir-se, dotar-se de formes d’organització i comportament assumides de manera col·lectiva i augmentar la cohesió de les comunitats en torn a objectius comuns.
Creiem, de la mateixa manera, en una política valenta i vigilant a favor de la legalitat internacional i la pau des del respecte, la coexistència i la convivència.
Des d’aquest convenciment volem tornar a recordar, a qui corresponga, que l’estabilitat del Magreb i del Sàhara passa, entre d’altres coses, per una solució a l’ajornat contenciós del Sàhara Occidental d’acord amb les recomanacions del dret internacional i respectant en tot cas la lliure decisió del poble sahrauí sobre el seu futur.
Sense la urgent recerca de solucions, amb el compromís responsable de tots, no hi haurà una eixida raonable per a tots el problemes que afecten el nostre món.

VOLEM
QUE ROSELLA, AINHOA I ENRIC TORNEN A PODER TREBALLAR EN ALLÒ QUE CREUEN,
QUE PUGUEN TORNAR A CASA LLIURES

UN SENTIT APLAUDIMENT PER ELLS I PEL POBLE SAHRAUÍ, l’altra víctima innocent d’aquest segrest

Si no els alliberen quedem convocats, ací, dijous que ve, a la mateixa hora.