El 20 de juny és un altre dels dies, negres, del calendari que ens recorda que vivim en un món ple d’injustícies.
Al llarg de la història milions de persones han hagut d’abandonar sa casa, el seu poble, per tal d’escapar a una mort segura, o a una repressió salvatge. Són víctimes de violacions dels Drets Humans. Són els refugiats.
Quan parlem d’aquestes coses sempre, per mor de la influència dels mitjans de comunicació, el nostre pensament se’n va a països dit del Tercer Món. I és cert que la majoria de desplaçats per motius de pensament, bèl·lics... econòmics, pertanyen a aquesta part del món que no ha tingut la “sort” de fer part de l’occident “democràtic”.
Però, si portem el nostre pensament un poc més lluny, i ens demanem per què hi ha aquestes situacions, ens preguntem qui hi ha al darrere de tot, observarem que no tots els responsables són tan lluny de nosaltres. Per començar, les colonitzacions que havien de portar la cultura als països menys desenvolupats, més endarrerits, ja van ser responsables de neteges ètniques, de desplaçaments massius de població (i de genocidis). No cal dir que els països que s’autoimposaven la “noble tasca” de la colonització, eren, són encara avui, els occidentals. Nosaltres.
Però, en la història del Regne d’Espanya no cal remuntar-se a l’edat mitjana i a la moderna per trobar un cas de refugiats en el qual hi és directament implicat. En la història actual en tenim un, de cas.
El poble sahrauí va ser abandonat per un govern espanyol -l’últim de la dictadura- i cap dels governs de la transició, ni els posteriors, han fet res per resoldre la situació. L’any 1975, el govern espanyol signava un acord –il·legal- segons el qual es desentenia de la seua responsabilitat sobre el territori de la seua colònia del Sàhara, i la cedia al Marroc. Aquest acord mai no ha estat reconegut legalment per l’ONU. És més, la mateixa ONU continua afirmant que és Espanya la responsable administrativa del territori del Sàhara.
Per tant, és la responsable dels centenars de milers de refugiats sahrauís que malviuen, des del 76, als campaments de refugiats de Tinduf (Algèria). I Espanya és signatària del tractat de Ginebra sobre els refugiats.
Aquest estiu, una vegada més, tornaran a vindre, milers de xiquets sahrauís que recordaran aquesta vergonyant actitud del govern espanyol. Una actitud de silenci i de claudicació, còmplice de genocidi, d’aquesta violació dels drets humans.
A Rabat, hi haurà una –hipòcrita- celebració del dia. Sota el lema "un seul réfugié privé d'espoir, c'est déjà trop!". Què en diu el govern espanyol? Més de dos cents mil sahrauís, què representen? Enviaran algun representant a Rabat per a la celebració?
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada