Bona
vesprada amics i amigues:
Ens
trobem hui en una jornada festiva per donar la benvinguda als ambaixadors del
poble sahrauí, als xiquets i xiquetes que passen les vacances d’estiu amb
nosaltres al País Valencià.
A ells
i elles, a vosaltres xiquets i xiquetes, desitjar-vos que gaudiu moltíssim de
la vostra estada a València, de la platja, la muntanya, dels amics i amigues i
de la família que us acull.
A les
famílies, gràcies un any més per participar al programa “Vacances en Pau”. A
aquelles que ja són veteranes i a les que per primera vegada estan experimentant
una experiència tan enriquidora i compartint el seu temps amb aquests xiquets i
xiquetes del desert, benvingudes.
A tots
i totes us vull demanar que no oblideu en cap moment quina és la procedència
d’aquests xiquets i xiquetes. No hem d’oblidar que són fills de l’exili, de
l’abandonament que, lluny de poder gaudir del seu país en llibertat i de les
seues esplèndides platges, es veuen abocats a sortir de l’infern de la hamada,
on viuen en unes condicions molt dures, pròpies d’uns campaments de refugiats,
conseqüència de la inoperància de les Nacions Unides, de la deixadesa de tots
els governs espanyols, un rere l’altre, i de la passivitat de la Comunitat
Internacional. Tots ells, cecs, sorts i muts davant la injustícia.
Si les
condicions de vida d’aquests xiquets i xiquetes són difícils, què podem dir de
la població sahrauí que viu a la seua terra, sota l’ocupació marroquí que
administra il·legalment el territori amb mà de ferro.
Manifestacions
pacífiques per la llibertat del Sàhara Occidental, són disgregades a cops. La
població sahrauí és perseguida, empresonada, vexada, assassinada en mans de les
forces d’ocupació marroquines, com va ocórrer la darrera setmana, i tot açò,
amb el silenci còmplice de tota la Comunitat Internacional i dels nostre govern
per al que el Marroc és un soci preferent a pesar de les continues violacions
dels drets humans, no sols contra la població sahrauí, sinó contra la pròpia
població marroquina i què dir d’aquells immigrants que intenten entrar en
Europa a través de territori marroquí.
I
davant d’això, una de les primeres visites del nou Rei de l’Estat Espanyol,
Felipe VI, ha estat al Marroc. Recientment l’hem vist estrènyer la mà al seu
homòleg marroquí i en aquesta trobada, el Sàhara Occidental no figurava en
l’agenda dels monarques, encara que d’haver tractat aquest tema, sempre és per
a perjudicar els interessos legítims de la població sahrauí.
Després
de quaranta anys, ens preguntem què podem esperar per part del Govern d’Espanya
per a la resolució del conflicte, què podem esperar de les Nacions Unides, què
podem esperar de la Comunitat Internacional. Una Comunitat Internacional que
inclús, davant les atrocitats que el Govern d’Israel està cometent contra la
població civil palestina a Gaza, davant l’assassinat i mort de tantes persones
innocents, continua cega, muda i sorda.
Sahrauís
i palestins són dos pobles units per la barbàrie de l’ocupació estrangera i la
indiferència i el cinisme de la Comunitat Internacional.
Nosaltres,
els ciutadans i ciutadanes del carrer, demanem justícia per a aquests dos
pobles, el palestí i el sahrauí, demanem respecte als drets humans, als
tractats i resolucions internacionals i diguem PROU a tanta hipocresia.
