Aquest 2014, fa
divuit anys que van vindre els primers xiquets sahrauís a la Safor a través de
la nostra associació. Uns anys abans, l’any olímpic de Barcelona, també en van
vindre alguns a través d’una associació de València ciutat, a localitats com
Tavernes de la Valldigna. Encara abans, en els anys vuitanta, va vindre un grup
va ser allotjat a l’alberg de Piles.
Aquells
xiquets ja són joves, alguns, d’altres ja són adults. Ja tenen responsabilitats
familiars, ja tenen fills. Fills que seran acollits en les campanyes de
Vacances en Pau.
Ja fa molts
anys que dura el programa d’acolliment temporal de xiquets sahrauís. Massa
anys! massa.
Estan a punt
de complir-se quatre dècades continuades d’injustícia i de patiments provocats
per l’ocupació il·legal i il·legítima del Sàhara Occidental a mans del Regne del
Marroc, i per l’abandonament de les responsabilitats per part del Regne
d’Espanya.
Aparentment la
cosa continua igual. Però només és una aparença. Com deia el poeta, les mans
se’ns van escorxant, Siset!
Al llarg
d’aquests anys, la gent solidària amb el poble sahrauí ha hagut de lluitar
contra l’oposició dels governs, de blaus i de rojos (és només una manera de parlar),
que han ocupat la Moncloa. Una oposició que es transforma en recolzament, en col·laboració,
si parlem de les bases d’aquells dos partits. Els altres partits, generalment,
arriben a posar, també en els seus programes electorals la necessitat de resolució
del tema del Sàhara.
Però des de la
Moncloa hem rebut, des de traves burocràtiques, aparentment, imposades per
Brussel·les (ja veus quina ironia, haver de recórrer al factor exterior per
justificar les baixeses pròpies!) a reflexions paternalistes emanades pel
mateix ministre de l’interior (com ara afirmar que s’està fent un mal als
xiquets que vénen, gaudeixen del nostre “paradís” i els tornem a l’infern dels
campaments).
L’actual
president del govern espanyol, va participar, al setmana passada, en la cimera
de la Unió Africana. Una entitat que reconeix la República Sahrauí, i de la
qual n’és membre fundador. Va fer alguna cosa per desbloquejar la situació en
què ens trobem? Era un fòrum immillorable per entaular converses que anaren més
enllà de les fotografiades i comentades, amb el dictador guineà, sobre el
mundial de futbol! Una altra ocasió desaprofitada. O no? O, realment va ser
aprofitada per continuar treballant en la línia que marquen els grups de
pressió marroquins?
Quantes
vegades més hem d’organitzar aquestes Vacances en Pau?
És cert que
les mans se’ns escorxen, però continuen comptant amb la col·laboració de les
famílies acollidores, amb la col·laboració de gent nova que continua
acostant-se a les nostres associacions per tirar una mà.
És cert que la
crisis està emportant-se per endavant molts dels esforços que es podrien fer en
solidaritat. Les àrees de cooperació i solidaritat no han trigat en ser
retallades per l’onada “racionalitzadora”, inanimada, que ens assola. Però,
també és cert que el Sàhara no és només un immens desert, és també un racó del
món que genera en els nostres veïns una onada solidària.
Gràcies a tots
els que feu possible les Vacanes en Pau. I malaurats sigueu els que les feu
necessàries i les tracteu d’impossibilitar.
Salvador
Pallarès-Garí
President
d’ACAPS la Safor
