Molts anys fa ja que el poble sahrauí lluita per la seua llibertat
arravatada per la força pel Marroc, des que, amb la marxa que més que
VERDA fou NEGRA d’horror, milers de marroquins civils i militars
entraren en la seua terra, en les seues cases, en les seues vides, a
ROIG de sang i foc, amb el silenci còmplice d’Espanya que obrí les
portes a l’invasor i deixà a milers de sahrauís a la seua sort, obligant
gran part de la població a l’èxode, passant per un infern de fòsfor
BLANC i napalm, per a trobar-se avui, quaranta anys després, en un llarg
exili lluny de la seua família i del BLAU del seu ansiejat mar.
Ja són moltes generacions de sahrauís condemnades a viure als camps de refugiats, en un àrid desert OCRE, tintat de milers de pinzellades de colors, de somriures, de somnis i de vides plenes d’esperança pel retorn al seu país lliure, el Sàhara Occidental, on nasqueren i visqueren els seus avantpassats.
La vulneració constant dels drets humans que Marroc exerceix contra la població sahrauí en el Sàhara Occidental ocupat i la duresa de les condicions en què es veuen obligats a viure als camps de refugiats milers d’exiliats, separats tots per un mur de vergonya i dolor, segueix sense ser una prioritat en les agendes GRISES de les institucions del nostre país i de la Comunitat Internacional que, malgrat les múltiples resolució de l’ONU, és incapaç d’imposar una eixida a aquest problema que segueix sent llunyà i d’escàs interès, llevat d’allò relatiu al constant espoli dels recursos naturals que sols als sahrauís els pertanyen.
Tanmateix, lluny de les institucions, lluny del poder polític, està la força de la societat civil, està el poder de la gent que creu que un altre món és possible, que creu en la justícia, en la raó i en la llibertat d’aquest poble germà.
El compromís de molts i moltes artistes, que han posat el seu art plàstic al servei d’aquesta causa, és un exemple d’això. Les seues obres donades de forma solidària i que estan incloses en aquesta mostra, seran exposades a la Sala Acadèmia del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i, subhastades, tot destinant la recaptació a seguir donant pinzellades de color i vida en el calorós i sec desert del Sàhara.
Cada euro recaptat anirà destinat a, com he dit, donar color a les modestes cases sahrauís que amb el projecte d’horts familiars, ompliran petits espais exteriors del ROIG de les tomaques, el TARONJA de les carlotes, el VERD i BLANC dels melons... i l’aigua de la vida. Fruites i verdures que podran créixer en els seus petits però vitals horts i que els procuraran una millora substancial en la seua alimentació. Una vertadera explosió de color i vitamines per a una població especialment vulnerable donades les seues condicions de vida de refugiats.
Per tot això, el nostre reconeixement i agraïment a tots els artistes que han col•laborat amb nosaltres, a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica que, una vegada més, ens han prestat tot el seu recolzament. Gràcies a tots per confiar en el nostre treball i per creure en un SÀHARA LLIURE. A tots ells i a tantes altres persones que amb el seu esforç han fet possible aquest projecte, GRÀCIES.
LOLA CLARAMUNT. Presidenta FASPS-PV
